Riscos del patinatge artístic
Com en qualsevol activitat esportiva, la pràctica del patinatge comporta certs riscos. Els patinadors no solen usar cascos o una altra protecció a les competicions i per tant hi ha un cert risc de cop al cap en caure, la qual cosa sol ser la causa de commocions i lesions greus; en la categoria de parelles, les caigudes durant les elevacions poden ocasionar traumatismes amb conseqüències a llarg termini. Encara que amb menys freqüència, aquest tipus d'accident pot ocórrer també en dansa i patinatge individual.
Els patinadors en parella i dansa poden patir talls amb la fulla del company o ser colpejats accidentalment durant les piruetes o el descens de les elevacions. Tant els patinadors en parelles com els individuals poden xocar amb altres patinadors durant els entrenaments.
A causa de la pràctica contínua de l'esport durant tot l'any, hi ha el risc de desenvolupar lesions cròniques per sobreentrenament. També s'han donat casos de trastorns en l'alimentació, com l'anorèxia o bulímia, o problemes d'estrès. No obstant això tot això pot evitar-se si es porta un correcte entrenament tant físic com psicològic (sobretot en etapa de competició) així com una alimentació adequada per a cada individu.
jueves, 8 de enero de 2015
Entrenament
El patinatge artístic de competició requereix un intens entrenament. Els patinadors d'elit poden arribar a entrenar una mitjana de 30 hores per setmana durant unes 42 setmanes a l'año. L'entrenament no es limita només a la pràctica a la pista de gel, sinó també inclou sessions complementàries d'activitat física i d'expressió corporal, per exemple, dansa o ballet. L'entrenament físic fora de la pista persegueix els següents objectius:
Millora del rendiment del patinador: El patinatge modern requereix no solament habilitat tècnica i sentit de la coordinació, sinó també fortalesa i resistència física. La capacitat cardiovascular aeròbica i anaeròbica del patinador juguen un paper molt important en l'acceleració i velocitat sobre el gel i l'execució d'elements d'alta dificultat durant el seu programa. El reglament reconeix i fomenta aquest aspecte de l'esport, recompensant els salts i elevacions realitzats en la segona meitat del programa lliure amb un 10% extra sobre la puntuació de l'element i tenint en compte la velocitat del patinador en el grau d'execució dels elements i a la nota de components.
Prevenció de lesions: L'efecte de la repetició contínua de certs moviments, necessària per adquirir el grau requerit de perícia tècnica pot conduir a lesions cròniques, particularment en el cas dels salts. Això es pot evitar mitjançant l'enfortiment de la musculatura del tors (esquena, espatlles i abdomen) i de les cames, acompanyat d'exercicis per augmentar la flexibilitat. Aquest tipus d'entrenament també contribueix a disminuir el risc de traumatismes en cas de caigudes en mala postura.
Un règim d'entrenament típic recomanat per als patinadors d'alt nivell inclou:
Exercici aeròbic (70 a 90% de pulsacions màximes) durant almenys 20-30 minuts consecutius.
Entrenament a intervals d'uns 15 a 20 minuts, intercalant períodes d'activitat aeròbica amb intervals d'activitat anaeròbica (85 a 95% de pulsacions màximes); aquest entrenament simula les condicions en un programa de patinatge, i ajuda a disminuir l'acumulació d'àcid làctic en els músculs ia accelerar el període de recuperació després de l'activitat d'alta intensitat.
Estiraments i exercicis de flexibilitat, abans i després de patinar i d'altres exercicis, si és possible complementats amb sessions de ballet, ioga o Pilates.
La intensitat de l'entrenament i la quantitat de temps dedicat a la pràctica a la pista de gel i fora d'ella depèn de l'època de l'any, a més de l'edat, el nivell i objectius del patinador. La meta és mantenir el nivell de màxima forma física durant la temporada de competició, que comprèn entre setembre i desembre per a la competició a nivell nacional, i s'allarga fins al final de l'hivern per als competidors internacionals; El final de l'hivern i la primavera es dediquen al descans i l'aprenentatge d'elements i programes nous, mentre que el període d'entrenament i preparació més intens és l'estiu.
El patinatge artístic de competició requereix un intens entrenament. Els patinadors d'elit poden arribar a entrenar una mitjana de 30 hores per setmana durant unes 42 setmanes a l'año. L'entrenament no es limita només a la pràctica a la pista de gel, sinó també inclou sessions complementàries d'activitat física i d'expressió corporal, per exemple, dansa o ballet. L'entrenament físic fora de la pista persegueix els següents objectius:
Millora del rendiment del patinador: El patinatge modern requereix no solament habilitat tècnica i sentit de la coordinació, sinó també fortalesa i resistència física. La capacitat cardiovascular aeròbica i anaeròbica del patinador juguen un paper molt important en l'acceleració i velocitat sobre el gel i l'execució d'elements d'alta dificultat durant el seu programa. El reglament reconeix i fomenta aquest aspecte de l'esport, recompensant els salts i elevacions realitzats en la segona meitat del programa lliure amb un 10% extra sobre la puntuació de l'element i tenint en compte la velocitat del patinador en el grau d'execució dels elements i a la nota de components.
Prevenció de lesions: L'efecte de la repetició contínua de certs moviments, necessària per adquirir el grau requerit de perícia tècnica pot conduir a lesions cròniques, particularment en el cas dels salts. Això es pot evitar mitjançant l'enfortiment de la musculatura del tors (esquena, espatlles i abdomen) i de les cames, acompanyat d'exercicis per augmentar la flexibilitat. Aquest tipus d'entrenament també contribueix a disminuir el risc de traumatismes en cas de caigudes en mala postura.
Un règim d'entrenament típic recomanat per als patinadors d'alt nivell inclou:
Exercici aeròbic (70 a 90% de pulsacions màximes) durant almenys 20-30 minuts consecutius.
Entrenament a intervals d'uns 15 a 20 minuts, intercalant períodes d'activitat aeròbica amb intervals d'activitat anaeròbica (85 a 95% de pulsacions màximes); aquest entrenament simula les condicions en un programa de patinatge, i ajuda a disminuir l'acumulació d'àcid làctic en els músculs ia accelerar el període de recuperació després de l'activitat d'alta intensitat.
Estiraments i exercicis de flexibilitat, abans i després de patinar i d'altres exercicis, si és possible complementats amb sessions de ballet, ioga o Pilates.
La intensitat de l'entrenament i la quantitat de temps dedicat a la pràctica a la pista de gel i fora d'ella depèn de l'època de l'any, a més de l'edat, el nivell i objectius del patinador. La meta és mantenir el nivell de màxima forma física durant la temporada de competició, que comprèn entre setembre i desembre per a la competició a nivell nacional, i s'allarga fins al final de l'hivern per als competidors internacionals; El final de l'hivern i la primavera es dediquen al descans i l'aprenentatge d'elements i programes nous, mentre que el període d'entrenament i preparació més intens és l'estiu.
Competiciones internacionales
La Unión Internacional de Patinaje es la organización responsable de las competiciones internacionales de patinaje artístico sobre hielo, excepto los Juegos Olímpicos, organizados conjuntamente con el Comité Olímpico Internacional. Las competiciones más importantes son:
Los Campeonatos Mundiales
Los Campeonatos Europeos (para patinadores europeos)
El Campeonato de los Cuatro Continentes (para patinadores de África, América, Asia y Oceanía)
La serie del Grand Prix
Los Juegos Olímpicos de Invierno.
Todas estas competiciones tienen lugar anualmente, excepto los Juegos Olímpicos. Los campeonatos Mundiales y el Grand Prix se celebran en dos categorías: Sénior y Júnior. Desde el año 2000, La ISU organiza también eventos en la disciplina de patinaje sincronizado, separados de las competiciones de patinaje artístico y de danza. Los equipos de patinaje sincronizado pueden ser mixtos, aunque la mayoría están compuestos casi exclusivamente por mujeres. El patinaje sincronizado no es deporte olímpico.
Las competiciones de patinaje individual y de parejas consisten en un programa corto y un programa libre. En el programa corto, los patinadores deben realizar una serie de movimientos estipulados en el reglamento y que son los mismos para todos los participantes. La omisión de uno de los elementos está penalizada. En el programa libre, aparte de algunos requisitos mínimos y límites en el número de veces que se puede intentar un movimiento, los patinadores puede ejecutar los elementos que deseen
Las competiciones de danza constan de una danza corta y una danza libre, y hasta 2010 dos danzas obligatorias. En las danzas obligatorias todas las parejas ejecutaban los mismos pasos usando el mismo ritmo. En 2011 la ISU eliminó oficialmente este segmento de la competición, incorporando en su lugar dos secuencias de pasos de una danza obligatoria por temporada en la danza corta. La música de la danza corta tiene que ajustarse a un ritmo y carácter determinado que cambia de año en año, como vals, ritmos latinos, música folclórica, etc. En la danza cuenta más la expresión del carácter de la música que en patinaje individual o por parejas, y se permite el uso de música con letra cantada.
En 2009, la ISU introdujo una competición mundial por equipos, en la que se combinan los resultados de los patinadores individuales, danza y parejas de cada país participante. El motivo de crear este evento fue promover el desarrollo de patinadores de élite de todas las modalidades del patinaje
Reglas para la participación en competiciones
Profesionales y amateurs
Al principio de su historia, el patinaje sobre hielo era un deporte estrictamente amateur: los patinadores no podían realizar ninguna actividad remunerada en cualquier actividad deportiva, competir contra profesionales o aceptar dinero por patinar. Estos requisitos se fueron relajando con el paso del tiempo, hasta que en la última década del siglo XX desaparecieron prácticamente todas las restricciones, dejándose en las manos de las asociaciones de patinaje nacionales la decisión sobre la eligibilidad de los patinadores para la competición internacional. La única prohibición explícita es la de participar en competiciones no sancionadas por la ISU o las asociaciones nacionales miembros.
Edad
Para competir en una campeonato sénior de la ISU o en los Juegos Olímpicos, los patinadores tienen que contar al menos con quince años cumplidos antes del 1 de julio anterior a la competición. Hasta la temporada 2013/2014, los patinadores de catorce años podían participar en otras competiciones internacionales sénior, pero en junio de 2014 la ISU equiparó la edad mínima en todos los eventos en esta categoría. En las competiciones de categoría júnior, la edad mínima es de trece años y la máxima de diecinueve, o veintiuno para los patinadores masculinos en danza o parejas.
Nacionalidad
Para competir en los Juegos Olímpicos, los patinadores tienen que poseer la nacionalidad del país al que representan. En otras competiciones los patinadores pueden representar al país en el que hayan residido durante el último año, siempre que no hayan patinado por otro país en una competición internacional durante ese intervalo.
Todos los países miembros de la ISU pueden nominar al menos a un patinador con la cualificación técnica apropiada para representar al país en las competiciones organizadas por la ISU. La excepción a esta norma es la serie del Grand Prix, en la que los patinadores se clasifican como cabezas de serie con base a los resultados obtenidos en las competiciones de la temporada anterior y su posición en el ránking de la ISU, o son invitados por la federación nacional organizadora del evento. En las demás competiciones se pueden presentar hasta tres patinadores por país, dependiendo de los resultados alcanzados en conjunto por ese país en la competición de la temporada previa; en el caso de los Juegos Olímpicos el número se determina en el campeonato del mundo precedente. El Comité Olímpico de cada país puede establecer requisitos adicionales.
Música
Los programas para la competición oficial deben tener una duración determinada, que depende de la disciplina, del nivel y de la fase de la competición. Durante la mayor parte de la historia del deporte, solo la música instrumental estaba permitida en las competiciones oficiales, tanto de patinaje libre como de danza sobre hielo, aunque se autorizaba música vocal siempre que esta no tubiera una letra inteligible; el propósito de esta norma era impedir que el canto y la letra distrajera de la actuación del patinador. En 1997, la ISU decidió permitir el uso de música cantada en la danza sobre hielo, permiso ampliado al resto de las disciplinas a partir de la temporada 2014/2015. La diferencia principal entre la música empleada en danza sobre hielo es que debe tener un ritmo bien definido, al que deben ajustarse los movimientos de los patinadores, mientras que en patinaje libre no existe tal requisito.
Sistema de puntuación 6,0
Este sistema de puntuación era el sistema oficial de la ISU hasta 2006. En la actualidad sigue en uso en algunas competiciones no organizadas por la ISU; por ejemplo, la Asociación de Patinaje Artístico de Estados Unidos («US Figure Skating») lo autoriza en las competiciones recreativas o de nivel de principiantes.
Las puntuaciones son otorgadas por un panel de hasta 9 jueces.Las calificaciones están comprendidas en una escala del 0 al 6. Cada juez otorga dos notas: la primera por el mérito técnico — en el programa libre— o elementos obligatorios —en el programa corto— y la segunda, por la presentación del programa. Las dos notas se suman y la nota final se utiliza para clasificar al patinador en una lista de preferencia para cada juez. La posición final del patinador se decide por consenso, combinando las preferencias de todos los jueces: el primer clasificado es el patinador que ha sido puesto en primera posición por una mayoría de jueces; el segundo clasificado, el que ha obtenido una mayoría de segundos puestos y así sucesivamente. La posición conseguida en el programa corto vale un tercio del resultado final, mientras que la del programa libre vale los dos tercios restantes.
La Unión Internacional de Patinaje es la organización responsable de las competiciones internacionales de patinaje artístico sobre hielo, excepto los Juegos Olímpicos, organizados conjuntamente con el Comité Olímpico Internacional. Las competiciones más importantes son:
Los Campeonatos Mundiales
Los Campeonatos Europeos (para patinadores europeos)
El Campeonato de los Cuatro Continentes (para patinadores de África, América, Asia y Oceanía)
La serie del Grand Prix
Los Juegos Olímpicos de Invierno.
Todas estas competiciones tienen lugar anualmente, excepto los Juegos Olímpicos. Los campeonatos Mundiales y el Grand Prix se celebran en dos categorías: Sénior y Júnior. Desde el año 2000, La ISU organiza también eventos en la disciplina de patinaje sincronizado, separados de las competiciones de patinaje artístico y de danza. Los equipos de patinaje sincronizado pueden ser mixtos, aunque la mayoría están compuestos casi exclusivamente por mujeres. El patinaje sincronizado no es deporte olímpico.
Las competiciones de patinaje individual y de parejas consisten en un programa corto y un programa libre. En el programa corto, los patinadores deben realizar una serie de movimientos estipulados en el reglamento y que son los mismos para todos los participantes. La omisión de uno de los elementos está penalizada. En el programa libre, aparte de algunos requisitos mínimos y límites en el número de veces que se puede intentar un movimiento, los patinadores puede ejecutar los elementos que deseen
Las competiciones de danza constan de una danza corta y una danza libre, y hasta 2010 dos danzas obligatorias. En las danzas obligatorias todas las parejas ejecutaban los mismos pasos usando el mismo ritmo. En 2011 la ISU eliminó oficialmente este segmento de la competición, incorporando en su lugar dos secuencias de pasos de una danza obligatoria por temporada en la danza corta. La música de la danza corta tiene que ajustarse a un ritmo y carácter determinado que cambia de año en año, como vals, ritmos latinos, música folclórica, etc. En la danza cuenta más la expresión del carácter de la música que en patinaje individual o por parejas, y se permite el uso de música con letra cantada.
En 2009, la ISU introdujo una competición mundial por equipos, en la que se combinan los resultados de los patinadores individuales, danza y parejas de cada país participante. El motivo de crear este evento fue promover el desarrollo de patinadores de élite de todas las modalidades del patinaje
Reglas para la participación en competiciones
Profesionales y amateurs
Al principio de su historia, el patinaje sobre hielo era un deporte estrictamente amateur: los patinadores no podían realizar ninguna actividad remunerada en cualquier actividad deportiva, competir contra profesionales o aceptar dinero por patinar. Estos requisitos se fueron relajando con el paso del tiempo, hasta que en la última década del siglo XX desaparecieron prácticamente todas las restricciones, dejándose en las manos de las asociaciones de patinaje nacionales la decisión sobre la eligibilidad de los patinadores para la competición internacional. La única prohibición explícita es la de participar en competiciones no sancionadas por la ISU o las asociaciones nacionales miembros.
Edad
Para competir en una campeonato sénior de la ISU o en los Juegos Olímpicos, los patinadores tienen que contar al menos con quince años cumplidos antes del 1 de julio anterior a la competición. Hasta la temporada 2013/2014, los patinadores de catorce años podían participar en otras competiciones internacionales sénior, pero en junio de 2014 la ISU equiparó la edad mínima en todos los eventos en esta categoría. En las competiciones de categoría júnior, la edad mínima es de trece años y la máxima de diecinueve, o veintiuno para los patinadores masculinos en danza o parejas.
Nacionalidad
Para competir en los Juegos Olímpicos, los patinadores tienen que poseer la nacionalidad del país al que representan. En otras competiciones los patinadores pueden representar al país en el que hayan residido durante el último año, siempre que no hayan patinado por otro país en una competición internacional durante ese intervalo.
Todos los países miembros de la ISU pueden nominar al menos a un patinador con la cualificación técnica apropiada para representar al país en las competiciones organizadas por la ISU. La excepción a esta norma es la serie del Grand Prix, en la que los patinadores se clasifican como cabezas de serie con base a los resultados obtenidos en las competiciones de la temporada anterior y su posición en el ránking de la ISU, o son invitados por la federación nacional organizadora del evento. En las demás competiciones se pueden presentar hasta tres patinadores por país, dependiendo de los resultados alcanzados en conjunto por ese país en la competición de la temporada previa; en el caso de los Juegos Olímpicos el número se determina en el campeonato del mundo precedente. El Comité Olímpico de cada país puede establecer requisitos adicionales.
Música
Los programas para la competición oficial deben tener una duración determinada, que depende de la disciplina, del nivel y de la fase de la competición. Durante la mayor parte de la historia del deporte, solo la música instrumental estaba permitida en las competiciones oficiales, tanto de patinaje libre como de danza sobre hielo, aunque se autorizaba música vocal siempre que esta no tubiera una letra inteligible; el propósito de esta norma era impedir que el canto y la letra distrajera de la actuación del patinador. En 1997, la ISU decidió permitir el uso de música cantada en la danza sobre hielo, permiso ampliado al resto de las disciplinas a partir de la temporada 2014/2015. La diferencia principal entre la música empleada en danza sobre hielo es que debe tener un ritmo bien definido, al que deben ajustarse los movimientos de los patinadores, mientras que en patinaje libre no existe tal requisito.
Sistema de puntuación 6,0
Este sistema de puntuación era el sistema oficial de la ISU hasta 2006. En la actualidad sigue en uso en algunas competiciones no organizadas por la ISU; por ejemplo, la Asociación de Patinaje Artístico de Estados Unidos («US Figure Skating») lo autoriza en las competiciones recreativas o de nivel de principiantes.
Las puntuaciones son otorgadas por un panel de hasta 9 jueces.Las calificaciones están comprendidas en una escala del 0 al 6. Cada juez otorga dos notas: la primera por el mérito técnico — en el programa libre— o elementos obligatorios —en el programa corto— y la segunda, por la presentación del programa. Las dos notas se suman y la nota final se utiliza para clasificar al patinador en una lista de preferencia para cada juez. La posición final del patinador se decide por consenso, combinando las preferencias de todos los jueces: el primer clasificado es el patinador que ha sido puesto en primera posición por una mayoría de jueces; el segundo clasificado, el que ha obtenido una mayoría de segundos puestos y así sucesivamente. La posición conseguida en el programa corto vale un tercio del resultado final, mientras que la del programa libre vale los dos tercios restantes.
Elevacions
En parelles i en dansa es realitzen elevacions. En la categoria de parelles hi ha cinc grups d'elevacions:
1) elevació per l'aixella,
2) per la cintura,
3) per la cuixa o maluc,
4) per la mà sense canvi de direcció en l'aire, o press lift,
5) per la mà, amb la dona descrivint un gir en l'aire, anomenada lasso lift o «llaç». En dansa, hi ha més varietat en les elevacions i la dona pot aixecar l'home. No obstant això, no es permet alçar a la parella a més alçada que per sobre del cap.
Espiral de la mort
Les espirals de la mort són obligatòries en la categoria de parelles. La dona descriu un cercle sobre el tall del patí mantenint una posició horitzontal, mentre que la seva parella la subjecta per la mà.
Moviments d'enllaç
Es coneix com a moviments d'enllaç a qualsevol moviment, passos, salt, etc. que es realitzi entre els elements obligatoris del programa.
En parelles i en dansa es realitzen elevacions. En la categoria de parelles hi ha cinc grups d'elevacions:
1) elevació per l'aixella,
2) per la cintura,
3) per la cuixa o maluc,
4) per la mà sense canvi de direcció en l'aire, o press lift,
5) per la mà, amb la dona descrivint un gir en l'aire, anomenada lasso lift o «llaç». En dansa, hi ha més varietat en les elevacions i la dona pot aixecar l'home. No obstant això, no es permet alçar a la parella a més alçada que per sobre del cap.
Espiral de la mort
Les espirals de la mort són obligatòries en la categoria de parelles. La dona descriu un cercle sobre el tall del patí mantenint una posició horitzontal, mentre que la seva parella la subjecta per la mà.
Moviments d'enllaç
Es coneix com a moviments d'enllaç a qualsevol moviment, passos, salt, etc. que es realitzi entre els elements obligatoris del programa.
Elements del patinatge artístic
Els elements puntuals del patinatge artístic són les seqüències de passos, les seqüències d'àngels, els salts i les piruetes. En el patinatge de parelles, dansa sobre gel i patinatge sincronitzat també es puntuen les elevacions.
Seqüència de passos
En les seqüències de passos, els patinadors es desplacen sobre el gel executant girs -canvis de direcció- i passos sobre el tall de la fulla o la serreta. Es permeten salts si no compten amb més de mitja rotació en l'aire i parades breus d'acord amb la música. Les seqüències de passos poden ser en línia recta, en cercle i en serpentina -describiendo semicírculos-. S'ha de realitzar una o dues en el programa, depenent de la categoria.
En la categoria de dansa és obligatori fer una sequencia de twizzles, girs ràpids sobre un peu realitzats en sincronia pels dos patinadors.
Seqüència d'àngels
Aquest element és obligatori en les categoria femenina i de parelles. Un àngel consisteix a lliscar sobre el gel sobre un patí, mentre que l'altra cama es manté elevada per sobre del maluc.
Salts
Article principal: Salts del patinatge artístic sobre gel
Els salts poden realitzar sols, en combinació -els salts es realitzen immediatament després d'aterrar el salt precedent- o en seqüència -els salts estan separats per un pas o un gir,. Els salts es classifiquen en diversos tipus, depenent del tall de la fulla utilitzat en l'enlairament, i de si s'utilitza la serreta per impulsar el salt. Hi ha sis salts principals: el axel, el lutz, el flip, el loop o 'bucle', toe loop o 'bucle picat' i el salchow. Segons el nombre de rotacions efectuades en l'aire, poden ser simples, dobles, triples i quàdruples.
En la categoria de parelles també es realitzen salts llançats, en els quals l'home impulsa a la seva parella durant l'enlairament, i twist Lifts, en els quals l'home ha d'atrapar a la seva parella en l'aire abans que aquesta aterri.
Pirueta en posició baixa
En dansa, els salts no són obligatoris; normalment s'utilitzen com un element coreogràfic i no han de comptar amb més d'una revolució en l'aire ni ser realitzats alhora pels dos membres de la parella.
Cabrioles
Article principal: Piruetes de patinatge artístic sobre gel
Hi ha quatre posicions bàsiques per a les piruetes: verticals, baixes, arabesques o camel (en forma de T) i sostre, amb el tronc inclinat cap enrere o una banda. La posició de sostre només és obligatòria en la categoria femenina. Les piruetes poden ser simples, sense canvis de peu o posició, o combinades; si s'inicien amb un salt, es denominen piruetes saltades. Les parelles han de realitzar tant piruetes individuals sincronitzades com piruetes en parella. En dansa, s'efectuen només piruetes en parella.
Els elements puntuals del patinatge artístic són les seqüències de passos, les seqüències d'àngels, els salts i les piruetes. En el patinatge de parelles, dansa sobre gel i patinatge sincronitzat també es puntuen les elevacions.
Seqüència de passos
En les seqüències de passos, els patinadors es desplacen sobre el gel executant girs -canvis de direcció- i passos sobre el tall de la fulla o la serreta. Es permeten salts si no compten amb més de mitja rotació en l'aire i parades breus d'acord amb la música. Les seqüències de passos poden ser en línia recta, en cercle i en serpentina -describiendo semicírculos-. S'ha de realitzar una o dues en el programa, depenent de la categoria.
En la categoria de dansa és obligatori fer una sequencia de twizzles, girs ràpids sobre un peu realitzats en sincronia pels dos patinadors.
Seqüència d'àngels
Aquest element és obligatori en les categoria femenina i de parelles. Un àngel consisteix a lliscar sobre el gel sobre un patí, mentre que l'altra cama es manté elevada per sobre del maluc.
Salts
Article principal: Salts del patinatge artístic sobre gel
Els salts poden realitzar sols, en combinació -els salts es realitzen immediatament després d'aterrar el salt precedent- o en seqüència -els salts estan separats per un pas o un gir,. Els salts es classifiquen en diversos tipus, depenent del tall de la fulla utilitzat en l'enlairament, i de si s'utilitza la serreta per impulsar el salt. Hi ha sis salts principals: el axel, el lutz, el flip, el loop o 'bucle', toe loop o 'bucle picat' i el salchow. Segons el nombre de rotacions efectuades en l'aire, poden ser simples, dobles, triples i quàdruples.
En la categoria de parelles també es realitzen salts llançats, en els quals l'home impulsa a la seva parella durant l'enlairament, i twist Lifts, en els quals l'home ha d'atrapar a la seva parella en l'aire abans que aquesta aterri.
Pirueta en posició baixa
En dansa, els salts no són obligatoris; normalment s'utilitzen com un element coreogràfic i no han de comptar amb més d'una revolució en l'aire ni ser realitzats alhora pels dos membres de la parella.
Cabrioles
Article principal: Piruetes de patinatge artístic sobre gel
Hi ha quatre posicions bàsiques per a les piruetes: verticals, baixes, arabesques o camel (en forma de T) i sostre, amb el tronc inclinat cap enrere o una banda. La posició de sostre només és obligatòria en la categoria femenina. Les piruetes poden ser simples, sense canvis de peu o posició, o combinades; si s'inicien amb un salt, es denominen piruetes saltades. Les parelles han de realitzar tant piruetes individuals sincronitzades com piruetes en parella. En dansa, s'efectuen només piruetes en parella.
EQUIPAMENT
Pistes de gel.
El patinatge artístic es pot practicar en qualsevol superfície de gel, natural o artificial, coberta oa l'aire lliure. Les competicions internacionals de la ISU tenen lloc en pistes cobertes, preferentment de 60 x 30 metres i mai menors de 56 x 26 metres. La superfície gelada ha de ser el més regular i plana possible, per poder obtenir un lliscament suau i ininterromput i optimitzar l'execució de girs i piruetes, per la qual cosa la pràctica de l'esport en gel natural o durant sessions de patinatge públiques molt concorregudes sol realitzar sol amb fins recreatius. Durant les competicions se sol reparar el gel després de dos grups de patinadors. La temperatura del gel no està reglamentada, depenent en part del sistema de refrigeració i en part de l'ús majoritari de la pista: les pistes amb un programa de patinatge artístic d'elit solen mantenir el gel a una temperatura relativament alta (-5.5 ° C) en comparació amb les pistes amb més dedicació a l'hoquei sobre gel o al patinatge públic. A aquesta temperatura té millor control sobre les figures i elements realitzats sobre un tall pronunciat, a costa d'un deteriorament més ràpid de la superfície.
Patins
l patí per a la pràctica del patinatge artístic consta d'una bota, similar a la utilitzada en el patinatge artístic sobre rodes i una fulla subjecta a la bota per cargols. En els patins de millor qualitat les botes i fulles se solen adquirir per separat; aquesta pràctica permet l'emplaçament exacte de la fulla d'acord a la preferència del patinador i més flexibilitat al intercanviar o reemplaçar l'equip, per exemple, reutilitzant les mateixes fulles en un parell de botes noves.
Les botes solen ser predominantment de cuir. Aquest material té l'avantatge d'emmotllar gradualment al peu, la qual cosa resulta en un control més precís dels patins. Les soles de les patins moderns solen incloure materials plàstics més lleugers per disminuir el pes del patí. És important que les botes proporcionin suficient subjecció lateral en els turmells, pels qual els patins utilitzats per salts multirotacionales tenen una construcció molt rígida. El costum d'usar patins blancs per a les dones i negres per als homes està molt estesa, encara que no obeeix a cap criteri o norma imposada pel reglament; és possible usar patins d'altres colors i és bastant comú cobrir parcialment o totalment amb mitges, pantalons o fundes de colors per adaptar-los al tema del programa o al vestit del patinador. Fins ben entrat el segle XX, tant homes com dones portaven patins foscos, fins que algunes patinadores famoses, com Charlotte Oelschlagel o Sonja Henie començar a utilitzar patins blancs i van iniciar així aquesta tradició.
Les fulles són d'acer temperat, recobertes d'una capa de crom per protegir-les de l'oxidació, excepte per la part inferior que està en contacte amb el gel; aquesta part de la fulla té un perfil còncau, donant lloc a dos talls molt pronunciats: intern i extern. El patinador patina sobre el tall intern o extern quan s'inclina cap al costat interior o exterior del peu. Aquest disseny obeeix a raons pràctiques: un tall estret penetra més profundament en el gel, el que ajuda a propulsar al pressionar contra el gel ia executar maniobres complicades sense relliscar. Es considera mala tècnica patinar contínuament amb el pes repartit sobre els dos talls. El tall es desgasta gradualment amb l'ús i cal esmolar les fulles regularment, a més de protegir amb cobertes de plàstic o fusta per caminar fora de la pista.
El perfil longitudinal varia al llarg de la fulla. La serreta a la part davantera és útil sobretot per a iniciar els salts i piruetes; l'ús de la serreta per impulsar és un error típic dels patinadors principiants. La part posterior de la fulla és lleugerament corba, amb un radi d'uns 2 m. El radi de curvatura és menor en els primers centímetres darrere de la serreta; el menor contacte amb el gel sobre aquesta part de la fulla facilita l'execució de piruetes.
Pistes de gel.
El patinatge artístic es pot practicar en qualsevol superfície de gel, natural o artificial, coberta oa l'aire lliure. Les competicions internacionals de la ISU tenen lloc en pistes cobertes, preferentment de 60 x 30 metres i mai menors de 56 x 26 metres. La superfície gelada ha de ser el més regular i plana possible, per poder obtenir un lliscament suau i ininterromput i optimitzar l'execució de girs i piruetes, per la qual cosa la pràctica de l'esport en gel natural o durant sessions de patinatge públiques molt concorregudes sol realitzar sol amb fins recreatius. Durant les competicions se sol reparar el gel després de dos grups de patinadors. La temperatura del gel no està reglamentada, depenent en part del sistema de refrigeració i en part de l'ús majoritari de la pista: les pistes amb un programa de patinatge artístic d'elit solen mantenir el gel a una temperatura relativament alta (-5.5 ° C) en comparació amb les pistes amb més dedicació a l'hoquei sobre gel o al patinatge públic. A aquesta temperatura té millor control sobre les figures i elements realitzats sobre un tall pronunciat, a costa d'un deteriorament més ràpid de la superfície.
Patins
l patí per a la pràctica del patinatge artístic consta d'una bota, similar a la utilitzada en el patinatge artístic sobre rodes i una fulla subjecta a la bota per cargols. En els patins de millor qualitat les botes i fulles se solen adquirir per separat; aquesta pràctica permet l'emplaçament exacte de la fulla d'acord a la preferència del patinador i més flexibilitat al intercanviar o reemplaçar l'equip, per exemple, reutilitzant les mateixes fulles en un parell de botes noves.
Les botes solen ser predominantment de cuir. Aquest material té l'avantatge d'emmotllar gradualment al peu, la qual cosa resulta en un control més precís dels patins. Les soles de les patins moderns solen incloure materials plàstics més lleugers per disminuir el pes del patí. És important que les botes proporcionin suficient subjecció lateral en els turmells, pels qual els patins utilitzats per salts multirotacionales tenen una construcció molt rígida. El costum d'usar patins blancs per a les dones i negres per als homes està molt estesa, encara que no obeeix a cap criteri o norma imposada pel reglament; és possible usar patins d'altres colors i és bastant comú cobrir parcialment o totalment amb mitges, pantalons o fundes de colors per adaptar-los al tema del programa o al vestit del patinador. Fins ben entrat el segle XX, tant homes com dones portaven patins foscos, fins que algunes patinadores famoses, com Charlotte Oelschlagel o Sonja Henie començar a utilitzar patins blancs i van iniciar així aquesta tradició.
Les fulles són d'acer temperat, recobertes d'una capa de crom per protegir-les de l'oxidació, excepte per la part inferior que està en contacte amb el gel; aquesta part de la fulla té un perfil còncau, donant lloc a dos talls molt pronunciats: intern i extern. El patinador patina sobre el tall intern o extern quan s'inclina cap al costat interior o exterior del peu. Aquest disseny obeeix a raons pràctiques: un tall estret penetra més profundament en el gel, el que ajuda a propulsar al pressionar contra el gel ia executar maniobres complicades sense relliscar. Es considera mala tècnica patinar contínuament amb el pes repartit sobre els dos talls. El tall es desgasta gradualment amb l'ús i cal esmolar les fulles regularment, a més de protegir amb cobertes de plàstic o fusta per caminar fora de la pista.
El perfil longitudinal varia al llarg de la fulla. La serreta a la part davantera és útil sobretot per a iniciar els salts i piruetes; l'ús de la serreta per impulsar és un error típic dels patinadors principiants. La part posterior de la fulla és lleugerament corba, amb un radi d'uns 2 m. El radi de curvatura és menor en els primers centímetres darrere de la serreta; el menor contacte amb el gel sobre aquesta part de la fulla facilita l'execució de piruetes.
PATINATGE SOBRE GEL
El patinatge artístic sobre gel consisteix en interpretar una peça musical patinant sobre una pista de gel i realitzant piruetes, girs, salts i acrobàcies; aquests elements són valorats per uns jutges seguint un codi de puntuació que té en compte tant l'aspecte tècnic i atlètic de l'actuació com la interpretació artística. Tot i que el patinatge amb fins recreatius es practica des de fa diversos segles, el patinatge artístic va sorgir al segle XIX i va experimentar diversos desenvolupaments tècnics i estilístics fins a aconseguir la seva forma actual.
La Unió Internacional de Patinatge sobre Gel governa el deportin. 1 i organitza competicions internacionals en les modalitats de patinatge artístic individual, de parelles, dansa sobre gel i patinatge sincronitzat. El patinatge artístic sobre gel és un esport d'hivern, encara que se sol practicar durant tot l'any. El patinatge de competició requereix una bona preparació física i un entrenament intensiu.
El patinatge artístic sobre gel consisteix en interpretar una peça musical patinant sobre una pista de gel i realitzant piruetes, girs, salts i acrobàcies; aquests elements són valorats per uns jutges seguint un codi de puntuació que té en compte tant l'aspecte tècnic i atlètic de l'actuació com la interpretació artística. Tot i que el patinatge amb fins recreatius es practica des de fa diversos segles, el patinatge artístic va sorgir al segle XIX i va experimentar diversos desenvolupaments tècnics i estilístics fins a aconseguir la seva forma actual.
La Unió Internacional de Patinatge sobre Gel governa el deportin. 1 i organitza competicions internacionals en les modalitats de patinatge artístic individual, de parelles, dansa sobre gel i patinatge sincronitzat. El patinatge artístic sobre gel és un esport d'hivern, encara que se sol practicar durant tot l'any. El patinatge de competició requereix una bona preparació física i un entrenament intensiu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)