PATINATGE DE VELOCITAT SOBRE PATINS DE LÍNIA

El patinatge de velocitat sobre rodes o patinatge de velocitat en línia és una de les modalitats de més ràpid desenvolupament en el patinatge competitiu mundial, per les oportunitats que proveeix als esportistes per superar-se, ja que és un esport que demana una alta preparació física i mental; per tant un esport aeròbic ja que requereix de ritmes constants d'oxigen, igual que es requereix una alta demanda anaeròbica, per la necessitat d'explosió en un moment donat en les proves curtes. S'hi combina força, habilitat i resistència. Sempre es condicionen així mateixos per resistir tot el recorregut rodant el més ràpid possible, planejant estratègies que el portin a creuar la línia de meta en el primer lloc.

PATINS

Patins de competició.

Vegeu també: Patí en línia

Compostos per una bota fabricada amb cuir o un material similar en la seva part superior, i fibra de carboni a la part inferior. A la bota es fixa un xassís o planxa realitzat en alumini d'alta qualitat, que serveix de suport a un nombre variable de rodes (4 o 3 legalment) de diàmetre variable (entre 80 i 110 mm legalment) fabricades amb poliuretà. Durant l'any 2012 van sortir al mercat noves planxes fabricades en carboni, amb un pes considerablement inferior a les fabricades en alumini.

VESTIT DE COMPETICIÓ

Realitzat en teixit que disminueixi la resistència a l'aire, com la Lycra, és similar en el seu aspecte a l'utilitzat en ciclisme. És generalment usada en enterizo. composició licra-polièster, pes 233 g / m2, resistència snagging (std) 1.5, elongació ample 95%, recuperació ample 99%, elengacion llarg 95%, recuperació llarg 98%, Tranfer litogràfic, procés antibacterial.

INSTAL·LACIONS PER AL PATINATGE

indoor

Aquestes competicions són les que es realitzen en instal·lacions esportives cobertes amb terra de fusta, no específiques per al patinatge de velocitat, en què es marca un oval d'uns 200 m de corda. Les marques consisteixen en quatre cons de plàstic que els patinadors han d'envoltar per la part més allunyada del centre de la pista sense desplaçar-los. Aquests cons estan situats de forma asimètrica: els dos que marquen l'entrada de les corbes estan col·locats més a prop dels fons del recinte; mentre que els dos cons que marquen la sortida de les corbes se situen lleugerament més propers al centre.

Pista

Una pista per a patinatge ha de tenir dues rectes i dues corbes iguals entre si, i la longitud de la seva corda no ha de ser menor de 125 m ni major de 400 m. La seva superfície pot ser de resina especial, granit polit, ciment polit, aglomerat asfàltic o material similar.

Per ser homologades per a competicions internacionals, les pistes construïdes a partir de l'1 gener 2003 han de tenir una longitud de 200 mi una amplada de 6 m. A causa de les diferències entre pistes, especialment la secció i ràdios de les corbes, la Federació Internacional de Patinatge ha regulat en 2006 les dimensions exactes de les pistes homologades, tant en la seva planta com en alçat, desapareixent les corbes de secció parabòlica. Aquest tipus de pista serà obligatòria per als Campionats Mundials que se celebrin a partir de l'any 2010.

La pista més alta del món es trobava ubicada a la ciutat de la Quiaca (Argentina) a 3452 msnm, a partir del 5 d'octubre de 2011 la pista més alta troba a la Mina El Aguilar, Província de Jujuy, situada a 3951 msnm. Es pot veure en www.apropa.org secció patinodromos.

Circuit tancat

Comunament anomenat ruta, es realitza en una pista de paviment amb més de dues corbes, l'amplària mínima ha de ser de 6 m, i amb una corda entre 400 i 1000 m de longitud. Per celebrar campionats mundials, la corda màxima serà de 600 m.

Circuit obert

Recorregut que es realitza entre dos punts diferents, com pot ser una carrera en línia entre dues ciutats.

PATINS, VESTITS I MUSICA

La part posterior de les fulles dels patins de dansa és entre dos i tres centímetres més curta que en les utilitzades per a altres disciplines del patinatge artístic, per evitar trepitjar o ensopegar amb les fulles de la parella durant els passos i moviments efectuats a curta distància . La serreta a la part davantera de la fulla és més petita, per a una execució més fluïda dels girs. Les botes són similars a les d'altres formes de patinatge.

Els patinadors poden escollir el seu vestit, amb algunes restriccions. Els vestits de la parella no necessiten estar coordinats en color o confecció. En les competicions, les dones solen portar un vestit d'una peça i des de 2004 també poden portar pantalons. Normalment porten leggins o mitges opaques de color carn o altres tons que poden cobrir els patins. Els homes han de vestir pantalons i està explícitament prohibit que portin calces cenyides. Els patinadors poden estar a càrrec de la confecció dels seus propis vestits o utilitzar dissenys professionals. Segons les normes de la ISU el vestit en competicions ha de ser «modest, digne i adequat per a la competició atlètica, no bigarrat o teatral. Pot, però, reflectir el caràcter de la música escollida ». Encara que es fan servir teles opaques de color carn perquè els vestits no siguin tan reveladors com poguessin aparentar, hi ha continus intents de proscriure vestits que donin la impressió de «nuesa excessiva» o que puguin considerar inapropiats per a competicions esportives. No es permet l'ús d'accessoris en competición.2 La ISU va fer una excepció en la dansa original de la temporada 2007-2008, però mai abans o després. La música per a la dansa sobre gel ha de tenir un ritme definit. Entre 1997 i 2014, la dansa era l'única disciplina de patinatge artístic en la qual es permetia l'ús de música vocal, però des de la temporada 2014/2015 aquesta restricció es va aixecar també per al patinatge lliure.

ELEMENTS DE LA COMPETICIÓ

Elevació rotacional realitzada per Yelena Ilinyj i Nikita Katsalapov

Els campions francesos Isabelle Delobel i Olivier Schoenfelder en una pirueta de dansa
Les elevacions són un element en què un patinador alça la seva parella i la transporta sense que aquesta es doni suport sobre el gel. A diferència de les elevacions en el patinatge de parelles, en dansa estan prohibides les elevacions per sobre del cap i es penalitzen si duren més de sis o dotze segons, segons el tipus; d'altra banda, es permet una major varietat de postures. Es puntuen els canvis de direcció durant les elevacions, així com la flexibilitat i l'altura aconseguida. Les elevacions han evolucionat gradualemente fins a esdevenir un element atlètic i d'alt risc.

Tot i que els salts no es consideren un element en dansa, es poden servir com un element coreogràfic, sempre que no comptin amb més d'una revolució en l'aire o siguin realitzats alhora pels dos membres de la parella. En les piruetes, tots dos patinadors han de girar al voltant del mateix eix de rotació.

SEGMENT DE LA COMPETICIÓ: PATINATGE SOBRE GEL

DANSA OBLIGATÒRIA

Les danses obligatòries o danses consisteixen en seqüències de passos i moviments que tracen sobre el gel un esquema establert. Tant els passos com el traçat que descriuen estan establerts per a cada dansa pel reglament i s'han d'executar utilitzant música oficial del mateix tempo i ritme. En les competicions de la Unió Internacional de Patinatge sobre Gel es realitzaven dues d'aquestes danses com la primera fase de la competició i, a partir del 2003, només un. La ISU anunciava amb antelació 5 danses obligatòries usades en cada temporada; la dansa o les danses específiques usades en cada competició es decidien per sorteig. Aquesta fase de la competició es va eliminar després de la temporada 2009-2019. Els italians Federica Faiella i Massimo Scali van ser els últims patinadors que van efectuar una dansa obligatòria en una competició oficial, en el Campionat Mundial de 2010. A partir d'aquesta data van començar a denominar-se «danses d'esquema establert» -Set pattern dances. Aquestes danses encara figuren en algunes competicions internacionals i nacionals i són populars en el patinatge de recreació o en sessions de dansa sobre gel informals. Les seqüències de passos que integren l'esquema ocupen típicament la meitat o un circuit complet de la pista de gel i es repeteixen entre dues i quatre vegades

DANSA ORIGINAL

Els medallistes olímpics Tessa Virtue i Scott Moir interpretant un flamenc com dansa original
La dansa original era la segona part de les competicions de dansa sobre gel fins a la temporada 2010/2011, quan es va fusionar amb la dansa obligatòria per donar lloc a la dansa corta.5 Fins a 1994, la dansa original es coneixia com «dansa d'esquema establert original »-original setembre pattern dance o« OSP »- que havia de seguir un traçat regular a la pista, com les danses obligatòries, però en la qual, a diferència d'aquestes, es deixava als patinadors triar la seqüència de passos i el esquema del traçat. Posteriorment, el format de la dansa original va passar a assemblar més al de la dansa lliure, però amb més restriccions per a l'elecció de música i elements. La ISU anunciava al començament de cada temporada els ritmes o temes que s'havien d'utilitzar en la dansa original, mentre que la coreografia i la peça musical concreta quedaven a elecció dels patinadors. En l'última temporada com a segment en competicions oficials, el tema per a la dansa original va ser la dansa folklòrica i country.8 La dansa original era de menor durada que la dansa lliure i els competidors havien de seguir normes estrictes sobre els elements inclosos i la seva execució. No estava permès creuar l'eix central major de la pista de gel durant seqüències de passos o altres maniobres, excepte durant l'execució d'algun element obligatori, com la seqüència de passos en diagonal. El contacte gairebé constant i la distància curta entre els patinadors durant les separacions constituïen un criteri important per a la valoració de la dansa original.

DANSA CURTA

La ISU va introduir la dansa curta per votació després de la temporada 2009-2010, amb la intenció d'equiparar el format de les competicions de dansa amb el d'altres disciplines del patinatge artístic, on tradicionalment es feien només dos programes: el programa curt i el programa lliure. La dansa curta inclou alguns elements de les danses obligatòries i original: aproximadament la meitat de la dansa incorpora una seqüència de passos d'una dansa obligatòria, determinada per a cada temporada; la coreografia de la resta del programa és lliure, però ha d'incloure alguns elements obligatoris. La ISU selecciona el tema i ritme de la dansa i els patinadors escullen música amb un tempo apropiat.

DANSA LLIURE

Els medallistes olímpics Marina Anissina i Gwendal Peizerat interpretant una dansa lliure. Comparada amb altres fases de la competició, la dansa lliure compta amb més influències del ballet, teatre i dansa moderna

La dansa lliure és l'última part de les competicions de dansa sobre gel. Els patinadors tenen llibertat per triar el ritme, el tema del programa i la música; la creativitat és altament valorada. Des de 1998 hi ha elements d'execució obligatòria, com certes seqüències de passos, elevacions, piruetes conjuntes i girs múltiple ràpids efectuats en sincronia coneguts com twizzles. En les competicions sènior -categoria superior en patinatge artístic- la dansa lliure té una durada de quatre minuts més o menys deu segons i normalment inclou diverses peces musicals de diferents tempos, per aportar varietat al programa. Les posicions i interaccions entre la parella estan menys reglamentades que en altres segments de la competició i els patinadors tracten de patinar adoptant posicions i postures difícils i inusuals per obtenir puntuacions més altes. Es realitzen més elevacions que en la dansa curta.