SEGMENT DE LA COMPETICIÓ: PATINATGE SOBRE GEL

DANSA OBLIGATÒRIA

Les danses obligatòries o danses consisteixen en seqüències de passos i moviments que tracen sobre el gel un esquema establert. Tant els passos com el traçat que descriuen estan establerts per a cada dansa pel reglament i s'han d'executar utilitzant música oficial del mateix tempo i ritme. En les competicions de la Unió Internacional de Patinatge sobre Gel es realitzaven dues d'aquestes danses com la primera fase de la competició i, a partir del 2003, només un. La ISU anunciava amb antelació 5 danses obligatòries usades en cada temporada; la dansa o les danses específiques usades en cada competició es decidien per sorteig. Aquesta fase de la competició es va eliminar després de la temporada 2009-2019. Els italians Federica Faiella i Massimo Scali van ser els últims patinadors que van efectuar una dansa obligatòria en una competició oficial, en el Campionat Mundial de 2010. A partir d'aquesta data van començar a denominar-se «danses d'esquema establert» -Set pattern dances. Aquestes danses encara figuren en algunes competicions internacionals i nacionals i són populars en el patinatge de recreació o en sessions de dansa sobre gel informals. Les seqüències de passos que integren l'esquema ocupen típicament la meitat o un circuit complet de la pista de gel i es repeteixen entre dues i quatre vegades

DANSA ORIGINAL

Els medallistes olímpics Tessa Virtue i Scott Moir interpretant un flamenc com dansa original
La dansa original era la segona part de les competicions de dansa sobre gel fins a la temporada 2010/2011, quan es va fusionar amb la dansa obligatòria per donar lloc a la dansa corta.5 Fins a 1994, la dansa original es coneixia com «dansa d'esquema establert original »-original setembre pattern dance o« OSP »- que havia de seguir un traçat regular a la pista, com les danses obligatòries, però en la qual, a diferència d'aquestes, es deixava als patinadors triar la seqüència de passos i el esquema del traçat. Posteriorment, el format de la dansa original va passar a assemblar més al de la dansa lliure, però amb més restriccions per a l'elecció de música i elements. La ISU anunciava al començament de cada temporada els ritmes o temes que s'havien d'utilitzar en la dansa original, mentre que la coreografia i la peça musical concreta quedaven a elecció dels patinadors. En l'última temporada com a segment en competicions oficials, el tema per a la dansa original va ser la dansa folklòrica i country.8 La dansa original era de menor durada que la dansa lliure i els competidors havien de seguir normes estrictes sobre els elements inclosos i la seva execució. No estava permès creuar l'eix central major de la pista de gel durant seqüències de passos o altres maniobres, excepte durant l'execució d'algun element obligatori, com la seqüència de passos en diagonal. El contacte gairebé constant i la distància curta entre els patinadors durant les separacions constituïen un criteri important per a la valoració de la dansa original.

DANSA CURTA

La ISU va introduir la dansa curta per votació després de la temporada 2009-2010, amb la intenció d'equiparar el format de les competicions de dansa amb el d'altres disciplines del patinatge artístic, on tradicionalment es feien només dos programes: el programa curt i el programa lliure. La dansa curta inclou alguns elements de les danses obligatòries i original: aproximadament la meitat de la dansa incorpora una seqüència de passos d'una dansa obligatòria, determinada per a cada temporada; la coreografia de la resta del programa és lliure, però ha d'incloure alguns elements obligatoris. La ISU selecciona el tema i ritme de la dansa i els patinadors escullen música amb un tempo apropiat.

DANSA LLIURE

Els medallistes olímpics Marina Anissina i Gwendal Peizerat interpretant una dansa lliure. Comparada amb altres fases de la competició, la dansa lliure compta amb més influències del ballet, teatre i dansa moderna

La dansa lliure és l'última part de les competicions de dansa sobre gel. Els patinadors tenen llibertat per triar el ritme, el tema del programa i la música; la creativitat és altament valorada. Des de 1998 hi ha elements d'execució obligatòria, com certes seqüències de passos, elevacions, piruetes conjuntes i girs múltiple ràpids efectuats en sincronia coneguts com twizzles. En les competicions sènior -categoria superior en patinatge artístic- la dansa lliure té una durada de quatre minuts més o menys deu segons i normalment inclou diverses peces musicals de diferents tempos, per aportar varietat al programa. Les posicions i interaccions entre la parella estan menys reglamentades que en altres segments de la competició i els patinadors tracten de patinar adoptant posicions i postures difícils i inusuals per obtenir puntuacions més altes. Es realitzen més elevacions que en la dansa curta.